La trampa

Divendres 18 de maig, les Tardes Literàries de la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes van tenir com a protagonista Vida familiar.

Sílvia Romero, conductora del club, havia proposat als seus membres que, un cop acabada la lectura, triessin el conte que els havia agradat més i el que menys. La bicicleta, La decisió i El sanatori van ser els més ben valorats, i en l’altre extrem es van situar El desordre, La burgesia o El ball. Aquests últims, potser perquè tenen un punt més metafòric i, fins i tot en l’últim cas, inquietant, van deixar descol·locat a més d’un, amb la sensació de no haver acabat d’entendre què ens volia dir l’autora.

Molts lectors van confessar sentir una major predilecció per les novel·les que pels contes i, aquest fet, pot haver estat un condicionant. Buscant la connexió entre les narracions que conformen Vida familiar, trobem que gran part dels protagonistes són gent que pateix, que es troba en un moment de ruptura de la quotidianitat, amb nous problemes que els angoixen. Les històries són fosques, plenes de ràbia i tristesa, però d’una manera subtil, sense explicitar-ho tot, buscant la complicitat amb el lector que ha de fer un treball de reflexió. I és que els relats curts tenen regles pròpies, diferents de les de la novel·la. Els contes han de condensar molt, en molt poques pàgines.

En el cas de Vida familiar hi ha qui pensa que ens falten referències, que molts cops no podem contextualitzar les històries, i que Jenn Díaz ens situa al bell mig d’un moment de conflicte, de readaptació, del que ens falten dades i que ens demana molta més atenció. Les sensacions que transmeten, més que no pas les situacions, són el que ens fa empatitzar amb els personatges.

Alguns dels comentaris destacaven la capacitat de síntesi de l’autora i la utilització de frases molt llargues en uns relats relativament curts. Aquest recurs, arriscat, gràcies a l’habilitat estilística de l’escriptora es converteix en un tret més que destacable. Els seus contes són enginyosos (hi ha qui considera que fins i tot enganyosos) sobretot La bicicleta. Però la única trampa són els nostres propis prejudicis. Jenn Díaz sap molt bé que tots estem limitats pels estereotips i no resulta difícil llençar l’esquer i que acabem picant. Quina delícia tornar a llegir La bicicleta per segon cop…