Misèries humanes

Dimecres 30 de maig, el Club de Lectura de la Biblioteca Josep Pla de Sant Pere de Ribes es va reunir per comentar Vida familiar.
L’Eulàlia Ribó, moderadora del club, va definir aquest recull de contes com una obra reflexiva, molt íntima. I és que l’espai físic del llibre és la pròpia casa, en un sentit més o menys ampli, o bé un substitut: la residència, l’hospital…

IMG_5208(1)

Per alguns lectors les històries són difuses. No tot se’ns explica i en certs moments ens falten referents. Als relats de Vida familiar hi ha molt d’intuïció, però aquest fet està del tot justificat pel punt de vista del narrador, algú que es situa dins de la pròpia història, que ja en coneix tots els detalls i que per tant no té cap necessitat de verbalitzar-los.

El particular estil de l’autora, amb aquelles frases llargues, reiteracions…, deixa entreveure que aquesta veu surt directament del pensament, és pràcticament una escriptura automàtica.

IMG_5213(1).JPG

Com ja hem dit hi ha molt d’intuïció, però també hi ha molta tristor, foscor. Trobem vàries temàtiques recurrents: un ampli ventall de maltractaments a la dona per part de diferents membres de la família i en diversos graus, un cert abandó de la gent gran que acaba fent nosa, desigualtats socials, de rols, i parelles separades, on l’home ha refet la seva vida amb una nova relació però la dona no ho ha tingut tan fàcil.

IMG_5199(1)

En el decurs de la trobada, alguns relats van tenir més protagonisme. Així, El ball ens va semblar a tots una història desassossegant, molt inquietant.

La nit també va ser un dels contes que va cridar l’atenció, aquest intercanvi de papers: un fill que acaba assumint el paper del pare, i una mare que torna a ser nena, que ens transmet la seva desprotecció amb un gest tan simbòlic com canviar de llit.
La duresa dels temes i no pas l’estil, és el que ha fet que els lectors qualifiquin la lectura de difícil. Els personatges deixen veure el seu costat més fosc, tot allò que no han pogut expressar acaba sortint d’alguna forma. I per què ens incomoda?, potser no ens agrada veure’ns reflectits en unes persones amb remordiments, angoixades, ansioses. És fàcil identificar-se amb els herois de la pel·lícula, però no ho és tant fer-ho amb uns éssers terrenals, amb totes i cadascuna de les seves misèries humanes.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s