Dijous 31 de maig, la protagonista del club de lectura de la Biblioteca Ma Àngels Torrents de St. Pere de Riudebitlles va ser la novel·la Mare i filla de Jenn Díaz.
De entrada, els lectors van destacar que els hi va resultar antiga, i no només perquè estigui ambientada en un passat indeterminat, sinó pel to, pel context, per l’actitud dels personatges.
El comportament dels protagonistes de Mare i filla s’intueix des de el nostre punt de vista com a covard, ens trobem amb un grup de persones mancades de decisió, amb “sang d’orxata”, tot i que és fa difícil dir què hauríem fet nosaltres en la seva situació, en unes circumstàncies que aconseguien apaivagar qualsevol espurna de llibertat.
En el cas de la Natàlia, no acabem d’arribar a un acord. Hi ha qui la qualifica de poc valenta. Altres, en canvi, defensen que és una persona conseqüent, que accepta una manera diferent de viure l’amor. Si realment és només acceptació, però sense cap altra alternativa, no podem pas dir que hi hagi una autonomia real. De la mateixa manera, a l’altra vèrtex d’aquest triangle, ens trobem amb l’Érika, un personatge que per a molts ha acabat empassant-se la pròpia dignitat i que tampoc té gaires opcions.
El poder opressor del què diran, la religió i les convencions socials estan al darrera de la infelicitat dels protagonistes, en especial de les dones, amb un rol definit des de que neixen. Què fa però, que en un mateix context, les persones reaccionin d’una o altra forma? Com una mateixa educació i entorn poden donar com a resultat comportaments totalment diferents?
Ja hem esmentat anteriorment que Mare i filla té lloc en un passat indeterminat. Tampoc sabem en quin entorn geogràfic es situa. Alguns membres del club van tenir clar des del primer moment que la novel·la està ambientada en un barri de Barcelona, i que la casa amb jardí es pot ubicar en un altre barri de la ciutat o bé a les afores. Tanmateix, altres es van situar immediatament en un entorn més rural. Sigui com sigui, aquesta falta de referències tan característica de Jenn Díaz, ens permet fer-nos una part de la història a mida, amb els nostres propis referents… i prejudicis.
Als lectors els hi hauria agradat una mica d’esperança, que algun dels personatges hagués demostrat amb un cop de geni que les situacions injustes es poden canviar. Amb les seves pors acaben per tancar-se les portes de la vida i renunciant a prendre cap mena de decisió, ni encertada, ni equivocada. I és que la capacitat d’adaptació de l’ésser humà és increïble. Ens acomodem a tot, fins i tot a les mancances, a la més trista de les mediocritats.
Acabo aquí aquesta petita crònica, perquè, no em feu dir com, al final de la tertúlia vam acabar parlant de la natura, dels sentiments dels animals, d’un món amb granges de cría d’humans … i de canibalisme. Aquesta és una de les grandeses dels nostres clubs de lectura…
els nostres clubs de lectura 