Un Bruixes de luxe

Dissabte 25 de maig va tenir lloc la darrera tertúlia sobre Bruixes amb una moderadora de luxe: la pròpia Mercè Foradada. Els assistents van tenir l’oportunitat de fer preguntes i conèixer de primera mà part del seu procés creatiu, així com algunes dades reals sobre les que es va documentar abans d’escriure la novel·la.

20130525_175907

Un dels punts claus de Bruixes és l’alternança de dues històries allunyades en el temps i l’espai que, a primera vista, semblen tenir poca o cap relació. No és el primer cop que els nostres lectors es pregunten sobre aquest fet, però sí la primera vegada que tenim la versió de la seva autora. La Mercè va concebre la Segimona com el contrapunt de la Pilar i, tot i les seves diferències, les dues protagonistes tenen un element en comú que no podem considerar menor en cap cas: ens trobem amb dues dones que han de ser fidels a sí mateixes en unes circumstàncies molt adverses. El descobriment de la història de la Segimona serveix d’exemple a la Pilar i li permet reafirmar les seves conviccions, si és que en algun moment va dubtar. 

L’autora parteix d’una idea, més que d’una trama, que després va prenent forma per arribar allà on ella vol. Aquest és un dels avantatges de ser escriptora: poder decidir sobre el destí dels personatges i tenir el poder de fer les “trampes” necessàries per a que la història arribi al final desitjat. 

La Mercè ens va parlar de tot el treball de documentació previ a la redacció de Bruixes. A través de l’Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, va poder consultar els processos que van tenir lloc als voltants de Viladrau durant el segle XVII, on catorze dones, d’una població de no més de dues-centes  persones, van ser executades. Potser contràriament al que podríem creure, al menys a Catalunya, aquesta cacera de bruixes es va iniciar més per part del poder civil que de l’eclesiàstic. Sembla ser que, davant de períodes de crisi, era habitual trobar caps de turc a qui culpar de les diferents desgràcies que assolaven la població i que servien per a desviar l’atenció dels habitants. Les ajusticiades acostumaven a ser dones velles, soles, pobres i amb alguna malformació, que difícilment podien defensar-se de les acusacions i que, després de ser torturades, confessaven qualsevol cosa, donant els noms que permetien continuar amb aquest sense sentit. És cert que, als voltants de Sant Segimon, podrien haver-se celebrat festes i reunions, on l’ús de les plantes al·lucinògenes pròpies d’aquesta zona haurien pogut motivar les acusacions d’aquelarres i altres pràctiques semblants.

 20130525_184029Tornant a la història de la Pilar, la Mercè ens va aclarir que, en el tema de les adopcions il·legals que van tenir lloc des de la postguerra i fins fa relativament poc, s’ha de distingir entre les que tenien un motiu econòmic (les més recents) i les que estaven motivades per un ideari polític, com en el cas de la novel·la. En el text del llibre s’esmenta el Dr. Antonio Vallejo-Najera, Cap dels Serveis Psiquiàtrics Militars de la dictadura franquista, que va arribar a afirmar la inferioritat mental de les persones d’ideologia marxista i que va propugnar en els seus escrits la necessitat de separar-los dels fills (donat que l’avortament anava en contra dels seus principis) per redreçar-los donant-los a famílies afins i així alliberar a la societat d’aquesta terrible plaga.

Sorprèn, temps després, que hi hagués tal desconeixement d’aquests esdeveniments fins fa molt poc. Probablement el documental Els nens perduts del franquisme (1a part) (2a part) va tenir molt a veure en la divulgació d’aquests fets.

Us apuntem, per acabar, la pàgina web de la Presó de Dones de Les Corts, fortament vinculada amb la trama de Bruixes i la història de la Pilar. Molt recomanable.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en II TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Un Bruixes de luxe

  1. Com que he escrit un comentari a cada ressenya, no puc deixar-ho de fer també en la del meu Club.
    Ras i curt: com sempre un plaer parlar de llibres, encara que sigui d’un meu, la qual cosa no resulta còmoda, amb els amics i amigues de la Cardona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s