Divendres al sol

Dissabte 14 d’abril, el Club de Lectura de Santa Fe del Penedès es va reunir per parlar sobre Vida familiar de Jenn Díaz.

El llibre, un recull de contes on les protagonistes femenines tenen molta presència, va deixar una bona impressió entre les assistents i va donar peu al debat.

IMG_4777(1)

A partir de petites pinzellades, de retalls de la vida quotidiana, l’autora ens mostra un ventall de dones de diferents edats i diversa condició social, amb una existència marcada per una certa opressió familiar. I és que, la família, convida sovint a la reflexió i a l’intercanvi de punts de vista.

En general, les lectores opinen que es veu poca decisió per part de les protagonistes a l’hora de lluitar contra allò que les ofega, i les qualifica de massa conformistes, tot i que d’entrada hem d’admetre que no es troben en una posició fàcil.

IMG_4750(1)

Dels setze contes de Vida familiar, alguns van tenir una especial rellevància. El primer dels relats: La decisió, va donar peu a la reflexió sobre la dificultat de compaginar la vida personal amb la responsabilitat de tenir cura dels nostres familiars més grans, especialment si mostren un cert grau de dependència.

La bicicleta va ser probablement la història més recordada. La manera com Jenn Díaz ens enganya fins el final és senzillament fantàstica.

Els comportaments absolutament mesquins de les parelles de les dues protagonistes als contes L’error i La vergonya també van marcar alguns dels comentaris.

IMG_4788(1)

La “vida familiar” que retrata Jenn Díaz té unes connotacions majoritàriament negatives. Pocs capítols es salven d’aquesta visió. Potser El fàstic, una història de petons a dues bandes, que té un punt tendre i innocent divertit, seria la més positiva de totes.

Si la intenció de l’autora era provocar la reflexió i obrir el debat, hem de reconèixer que ha assolit l’objectiu. La lectura del seu llibre ens ha donat peu a parlar, per exemple, de com els fills acaben repetint els errors dels pares, de com, arribar a la vellesa, s’ha convertit en una càrrega que no totes les famílies poden o volen assumir i de la conveniència de deixar un testament vital, a falta de que l’evolució acabi per instal·lar-nos un botó d’on/off per activar quan convingui. O també de com, arribada la jubilació, ens trobem alguns homes caminant amunt i avall, perquè les seves parelles, amb les que fins aquell moment no havien pogut compartir el temps d’oci per les obligacions laborals, pràcticament els fan fora amb l’excusa de que fan nosa per netejar la casa. Aquesta imatge em va resultar absolutament colpidora i potser dona per fer una pel·lícula titulada “divendres al sol” (i dilluns, i dimecres…)

IMG_4783(1)

Per acabar, m’agradaria destacar la reflexió d’una lectora sobre com Vida familiar deixa entreveure que no es pot culpar els altres de tot el que ens passa i que sempre existeix una possibilitat de canviar el que no ens agrada, això sí, assumint les conseqüències i la nostra part de responsabilitat.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s