Doble cec

“Un experiment a cegues és un experiment científic on s’evita que les persones implicades coneguin determinada informació que podria portar a fer un biaix estadístic, conscient o inconscient, invalidant-ne el resultat. En el doble cec s’intenta eliminar també el possible biaix subjectiu de l’experimentador.”

Començo aquest post de la mateixa manera que vaig acabar l’anterior, parlant sobre com ens condiciona saber qui ha escrit el llibre que tenim entre mans, si és un home o una dona, si és el seu primer llibre o ja té una carrera literària solvent, quina és la seva edat o en quines circumstàncies va escriure l’obra. Dimarts 27 de febrer, Vida familiar va ser la protagonista de les Tertúlies Literàries de la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca i, tot i que en un inici els comentaris anaven lligats a l’estil, el contingut o la qualitat literària de les narracions que conformen el llibre, a partir de cert moment em va donar la sensació de que les aportacions dels membres del club traspuaven certa pèrdua d’objectivitat per la joventut i la presumpta falta d’experiència de l’autora. I si no haguéssim tingut cap tipus d’informació sobre l’escriptora, la reacció hauria estat la mateixa? Potser m’equivoco, però diria que no.

AIMG_3832

Anem per parts. Mentre que alguns tertulians van valorar molt positivament la forma com Jenn Díaz aborda les relacions humanes i familiars, com una quotidianitat aparentment  “normal” amaga uns personatges turmentats per tot un ventall d’emocions i sentiments realment colpidors: por, sofriment, incomprensió, apatia…,  altres, en canvi, no es van sentir gens commoguts.

AIMG_3769A favor de Vida familiar es va apuntar la coherència entre els relats. Trobar-nos amb un grup de narracions tan compacte, amb un sòlid fil conductor, dóna una consistència remarcable al conjunt.

Les diferents veus narratives van ser un altre objecte de debat. L’ús que fa Jenn Díaz de la primera persona en la major part de l’obra, es va valorar positivament entre els lectors. Tanmateix, l’aparició de la tercera persona no va complaure a tothom i hi ha qui considera que provoca certa pèrdua de força en els relats i aporta confusió.

Interessant també la controvèrsia sobre si el discurs dels personatges peca d’una certa uniformitat, independentment de l’edat o condició dels seus protagonistes.

AIMG_3811

Em va semblar molt curiós com es va arribar a un cert quòrum a l’hora d’afirmar que algunes de les històries de Vida familiar eren fantàstiques i altres, en canvi, prescindibles. Evidentment, cada lector tenia la seva llista particular i el que per a un era un conte absolutament colpidor, podia resultar d’allò més avorrit per a un altre.

AIMG_3821

I arribem ara al quid de la qüestió: per escriure sobre la vida quotidiana, s’ha de fer molt millor que per escriure, posem per cas, ciència ficció? Com que de vida diària tots en tenim una i, a més, en coneixem d’altres properes, un escriptor que plantegi aquest tema ens ha d’impressionar profundament en la forma i en el fons? Se li pot exigir una edat mínima per poder parlar del tema sense posar en dubte la seva credibilitat?

Per escriure una novel·la negra, cal haver comès, com a mínim, un assassinat?

AIMG_3805

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s