Maternitats

Divendres 9 de març, el Club de Lectura Celler de Lletres es va reunir al Centre Cultural Plaça Nova, on s’ubica la flamant biblioteca Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní, per intercanviar opinions sobre Mare i filla de Jenn Díaz.

Un dels punts més comentats va ser la incertesa provocada per no saber ni on ni quan es situa el relat, ni tampoc quina és l’edat dels personatges. Aquesta indefinició ha estat per a alguns lectors un problema a l’hora d’entrar a la novel·la. Altres, en canvi, no creuen que sigui cap inconvenient i pensen que els protagonistes encarnen un estereotip i, per tant, no té massa importància quina és la seva edat concreta.

IMG_3901(1)

Trobem força unanimitat a l’hora de qualificar Mare i filla com una història confusa, com a mínim als primers capítols, fonamentalment perquè no sabem del cert qui és el narrador. La primera frase: “Tot seria més fàcil si la mare no fos la mare” ens fa pensar que és la filla qui parla, per després descobrir que no ho és. Ens trobem amb un narrador omniscient que, com molt bé va apuntar la Sílvia Romero, conductora del club, no ens parla des d’una posició elevada, sinó des de dins de la pròpia història. Aquest recurs permet que el lector es faci seva la història i tingui la sensació de conviure amb els personatges, però també existeix el perill de crear l’efecte contrari i que, com el mateix narrador, es converteixi en un mer observador.

IMG_3873(1)

Alguns dels personatges van anar apareixent en diversos moments de la tertúlia. La Glòria, amb el seu caràcter fort i autoritari, amb un rerefons d’inseguretats i pors. La Dolors, digna de beatificació, però que manifesta una part fosca en obligar l’Enric a desfer-se de les fotos de la seva dóna morta, un Enric que sembla buscar sobretot una mare per a la seva filla. Els homes no surten ben parats, en una societat absolutament masclista, són considerats pràcticament ésser superiors, que mereixen un tracte de favor. I, en el cas de l’Àngel, resulta fins i tot còmic que només ell pugui ser capaç de fer de mediador entre les dones que conviuen en mig d’un ambient enrarit: “ a casa eren quatre dones i el pare. I, no cal dir, no n’hi havia mai, d’harmonia, perquè les dones són com són i no s’hi pot fer res” “una casa amb dones és sempre una casa massa petita, no hi ha espai per a totes”

IMG_3892(1)

Una de les lectores va apuntar que l’estil de Mare i filla era molt agradable, molt proper, pràcticament com si una veïna t’expliqués la història. Però no ens enganyem, Jenn Díaz no ha escrit una novel·la amable, costumista, sinó que ha buscat la provocació, la ràbia. L’autora explora la complexitat de les relacions socials i familiars i la percebem sobretot a través dels silencis, la incomunicació, la solitud i la culpabilitat que desprenen els seus personatges, en gran part per la necessitat de mantenir les aparences. En algun cas, aquesta, sembla autoimposada. El personatge de la tieta, amb els seus dilemes interiors, no s’atreveix a donar el pas de casar-se amb l’Enric, tot i que no té cap mena de problema per entrar i sortir de casa seva a qualsevol hora. El que no vol és sentir-se jutjada per la seva cunyada, però quin poder pot tenir sobre ella després de la mort de l’Àngel? O és el record del seu germà, al que estava unida per uns sentiments que no acaben de quedar clars, el que l’impedeix donar aquest pas?

IMG_3919(1)

Trobem també a Mare i filla multitud de frases magnífiques. Divendres es van destacar algunes: “les mares són expertes en oblidar la ingratitud dels fills” “mare i filla, una de les relacions més poderoses” “les mares sempre tenen una intranquil·litat suportable però constant” “un silenci de dóna, un silenci de culpabilitat” o “un home que et distregui, ja és molt.”

IMG_3920(1)

Com veiem, la relació mare – filla té un protagonisme cabdal i s’examina des de múltiples perspectives: trobem mares i filles que no s’entenen, que no s’estimen, fills que no arriben a néixer, filles que perden la seva mare en el mateix moment del part, altres que es posicionen a favor de “l’amant” del pare, dones que no són mares, però juguen aquest paper i fins i tots embarassos psicològics. Difícilment trobarem mai un catàleg de maternitats tan exhaustiu com Mare i filla.

Anuncis

Quant a itinerant

Sóc bibliotecària itinerant de l'Alt Penedès i El Garraf
Aquesta entrada ha esta publicada en VII TROBADA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Maternitats

  1. Sílvia Romero ha dit:

    Un molt bon resum de la tertúlia que vam celebrar sobre “Mare i filla”.

    Gràcies, Imma.

    Sílvia Romero

  2. itinerant ha dit:

    Moltes gràcies Sílvia. Un plaer compartir la vostra tertúlia.

  3. CARME VERGE ha dit:

    és cert…..som bones…..MOLTES GRÀCIES!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s